Varen ser dies de llibres, però pocs, i de gaudir dels menuts detalls de la vida i de l’oci: menjars familiars, lectura, teatre... Enguany el 25 no ha sigut data de reivindicació. Cansa molt tindre la sensació de predicar en un desert de consciències, on els autòmates no veuen la realitat, i els que els diregeixen se n’aprofiten amb el seu beneplàcit. De vegades cal parar, encara que siga a ple sol, i agafar tot l’alé que siga possible. Si no, aquest territori d’atur, ignorància i incompetència, se’ns menjarà vius. Bons aliments, repòs i cultura. I un altre dia més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada