De vegades, sense buscar-ho, i fent aproximadament el mateix que en altres ocasions, et trobes uns menjars en son punt. És el que m’ha passat aquest cap de setmana. Diverses vegades haviem comprat les anguiles a la mateixa parada del Mercat del Cabanyal, moltes vegades el cuiner ha sigut el mateix, però en aquesta ocasió, al dinar del dissabte, tant la salsa (ni massa espessa, ni massa aigualida, ni massa picant ni poc, ni salada ni insípida) com les anguiles, que es desfeien en posar-te-les a la boca, estaven en son punt, i no teniem altre remei que assaborir-les lentament, guadint com mai del seu tacte i del seu sabor.
Però per si no en teniem prou, a l’hora de sopar vàrem fer una sípia de platja a la planxa i unes clòtxines al vapor amb pebre roig. De sípia a la platja no n’havia menjat mai i em va semblar fantàstica pel sabor i per tendra. A més, acompanyada d’un all-i-oli casolà, fet amb oli de la Serra d’Espadà, estava més completa encara. Les clòtxines també estaven en son punt de toves i d’adobades. Vàrem tornar a disfrutar sense espera-nos-ho. Vàrem tornar a assaborir lentament, vàrem tornar a disfrutar fins a l’extrem.
Ara entenc els grans gurmets, encara que jo m’ho he trobat a casa sense fer filigranes.
Però per si no en teniem prou, a l’hora de sopar vàrem fer una sípia de platja a la planxa i unes clòtxines al vapor amb pebre roig. De sípia a la platja no n’havia menjat mai i em va semblar fantàstica pel sabor i per tendra. A més, acompanyada d’un all-i-oli casolà, fet amb oli de la Serra d’Espadà, estava més completa encara. Les clòtxines també estaven en son punt de toves i d’adobades. Vàrem tornar a disfrutar sense espera-nos-ho. Vàrem tornar a assaborir lentament, vàrem tornar a disfrutar fins a l’extrem.
Ara entenc els grans gurmets, encara que jo m’ho he trobat a casa sense fer filigranes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada