És curiós com ha evolucionat la figura d'Esperanza Aguirre des d'aquella ministra inculta de cultura, que semblava fava, fins a l'actual dictadora sense maneres, que com un Chavez femení fa, desfà i ho conta sense encomanar-se ni a Déu ni al dimoni. Impressionant l'article a El País de José Antonio Zarzalejos on explica com Esperancita va organitzar la seua destitució com a director del diari Abc i la mala llet que gasta la "dama".
Però si la utilitze com a tema d'un post és per una d'eixes frases memorables que sol amollar quedant-se tan ampla: La corrupción es consustancial a las instituciones. Mire "senyora", parle per vosté. Si vosté no sap anar pel món sense aprofitar-se de tot el que l'envolta no ens implique a tots. Les institucions no són d'una manera o d'una altra. Són les persones les que porten la corrupció a les institucions, a l'empresa i a l'escala de veïns. I sobretot, és la gent, que majoritàriament perdona la corrupció, la que converteix aquesta "España" seua en un país subdesenvolupat que caurà com Grècia, o més estrepitosament encara pel volum, en una crisi monumental.
No ho dic jo només. Mireu el gran Mira com ho conta. Ell es basa en criteris més científics. I això fa més por encara que l'Esperancita solta pel món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada