Recuperant l'hàbit de llegir

Després de l'estiu es solen fer "bons propòsits" de nova temporada. Un dels meus és recuperar l'hàbit de lectura, el seu recer, per aixoplugar-me de les "tempestes perfectes" i les "catastrofes perfectes" que ens envoltaran durant els pròxims temps.

De moment, estic complint i vos aniré fent tastets. D'entrada m'apetia recuperar lectures pendents com alguns llibres d'Isabel-Clara Simó, que sempre m'ha impactat per la varietat de les seues temàtiques. Tot i que d'entrada em va fer un poc de peresa llegir el seu últim llibre, pel que podia tindre de nostàlgic o d'antic, una frase de la contarportada em va atrapar: "Escriure és viure".

Vaig tindre una volta l'ocasió de tractar-la per qüestions de treball i, efectivament, eixa frase havia de ser escrita per ella, perquè ella viu el que escriu, i considera que escriure és tan inmens com viure.

Així m'he trobat davant un text ple de racons viscuts, de memòria -de vegades massa a corre-cuita- escrita, de personatges coneguts i d'amics seus, d'experiències vitals, i de sinceritat en frases com aquestes: He escrit obsessivament, aplicadament, abrandadament. He escrit amb passió, i he suat i plorat i tremolat escrivint. Com cal que sigui [...]

I ho he fet només en la meva llengua, per tossuderia, sí, per patriotisme, també, però sobretot -sobretot- per necessitat.[...]

Escriure és viure. No hi ha fugida, ni escapatòria. No hi ha remei. Si comences a escriure ja no pots parar.

Encara que només siga un insignificant blog.