De moment, estic complint i vos aniré fent tastets. D'entrada m'apetia recuperar lectures pendents com alguns llibres d'Isabel-Clara Simó, que sempre m'ha impactat per la varietat de les seues temàtiques. Tot i que d'entrada em va fer un poc de peresa llegir el seu últim llibre, pel que podia tindre de nostàlgic o d'antic, una frase de la contarportada em va atrapar: "Escriure és viure".
Vaig tindre una volta l'ocasió de tractar-la per qüestions de treball i, efectivament, eixa frase havia de ser escrita per ella, perquè ella viu el que escriu, i considera que escriure és tan inmens com viure.
Així m'he trobat davant un text ple de racons viscuts, de memòria -de vegades massa a corre-cuita- escrita, de personatges coneguts i d'amics seus, d'experiències vitals, i de sinceritat en frases com aquestes: He escrit obsessivament, aplicadament, abrandadament. He escrit amb passió, i he suat i plorat i tremolat escrivint. Com cal que sigui [...]
I ho he fet només en la meva llengua, per tossuderia, sí, per patriotisme, també, però sobretot -sobretot- per necessitat.[...]
Escriure és viure. No hi ha fugida, ni escapatòria. No hi ha remei. Si comences a escriure ja no pots parar.
Encara que només siga un insignificant blog.
2 comentaris:
no sabia que el tenies (què no tindràs?), ja me'l passes, val?
Per que no:)
Publica un comentari a l'entrada