5/7/08

Antònia Font: la bellesa surrealista

Mentre decideixc què en faig d'aquest bloc no puc evitar esmentar la música i les lletres (jo crec que surrealistes, però igual és un altre l'adjectiu) del grup Antònia Font. No és una dona és un grup de música pop-electrònica. Música estranya però bonica, que en el seu últim disc han unit a una orquestra i han arribat a la perfecció.

Però si ja m'agradaven per parlar de calàpats i princeses, per unir una hipoteca amb una cadernera, o un llapis d'ikea i un pistacho, quan els vaig vore l'altre dia actuant en directe vaig ascendir a les altures (i que Déu nostre senyor em perdone). No tinc paraules. Si podeu escolteu-los, valen la pena (http://www.myspace.com/antoniafont). I si els escolteu en directe millor encara.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Cucu,pardalet!Que satisfacció disfrutar amb tu,d'este concert que em va desconcertar,ja que pensaba que eren sossos,i en directe la mateixa musica vibraba dins nosaltres.Gracies Princesa!