L'he escoltat durant anys a Catalunya Ràdio per la seua capacitat d'informar, contrastar, entetindre i qüestionar-ho tot. No és la meua ràdio però m'hi he sentit més vinculada que amb la que em correspondria, especialment perquè Bassas informava de l'actualitat i del que no està de moda, de la majoria i de les minories, dels autòctons i dels immigrants, de moda, d'esport i de política internacional, amb una visió moderna i europea de la societat catalana. Jo no sóc catalana, però eixa visió moderna i europea és la que m'agradaria que dominara en la societat valenciana. Però el passat dictatorial i intolerant amb les diferències pesa com una llosa sobre el present cada vegada més. I, pesimista com sóc, em va impactar molt l'article de Vicent Partal de fa uns dies.
Tornant a l'Antoni Bassas. Del seu comiat destaque dues frases significatives:
- La llibertat d'expressió és una parcel.la que s'ha de vigilar les 24 hores, perquè si et descuides, ja te l'han fet més petita.
- Com va dir Pompeu Fabra, no podem abandonar mai la tasca ni l'esperança.
La primera preocupant, la segona difícil de seguir, sobretot en dies com aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada