4/7/08

Atrapada a la realitat virtual

En ella, cientos, miles o decenas de miles ciudadanos de toda condición alzan su voz en el desierto de la conexión de alta velocidad para dejar caer opiniones, experiencias, sermones, diatribas o simples llamadas anónimas en busca de amistad u otras bondades que la existencia cotidiana deniega con su usual impertinencia. C. Ruiz Zafón en "Los autonautas de la blogosfera" (Mazagine, de 29 de juny de 2008)
Vaig llegir l'altre dia un article de Ruiz Zafón sobre la blogosfera i, amb aquesta frase que reprodueixc, em vaig sentir, amb el meu bloc baix del braç, perduda en l'inmens desert. Molt sola.
Em vaig preguntar que faig escrivint paraules que es perden en aquesta inmensitat virtual. Sé que vaig començar fent-ho per a desfogar-me d'una realitat adversa en massa aspectes i que no em deixava expressar-me. Últimament he optat, cansada de clamar al desert buit i inacabable, per glosar belleses menudes. Això em sembla a mi.
I segueixc pensant que faig ací, escrivint, enlloc de llegir els llibres que tinc abandonats de fa temps les històries dels quals em delia per conèixer quan els vaig comprar fa... mil·lennis. No sé cap on tiraré: llibres o blogosfera? Paraules o matèria?