Fa anys que conec La Vall de Gallinera i enguany és la primera vegada que veig les flors dels cirerers. Abans sempre havia arribat tard o massa prompte, i enguany, per accident, quan ja no les buscava, les he trobat esplèndides, com floquets de neu enganxades a les branques dels arbres. No cal que afegeixca res més. La naturalesa quan esclata en la primavera cal vore-la, no escriure-la.
No val de res fer veure que no ets el que ets, davant de qui, simplement, no vol que sigues
24/3/08
10/3/08
Biodiversitat sí i pluralitat ideològica no?
En una primera reacció als resultats electorals d'anit, trobe que és una contradicció que n'hi haja una sensibilitat pel medi ambient, la diversitat, i les espècies en perill d'extinció, i en canvi, ningú sembla preocupar-se per la consolidació del bipartidisme en el camp polític.
Tinc clar que la preocupació pel medi ambient i les espècies protegides és només relativa, perquè si la gent fóra plenament consciencient de les comoditats a les que cal renunciar per a ser més respectuosos amb el medi ambient, deixaria de ser una cosa de moda. En conseqüència, és comprensible que si no ens preocupa la "vida biològica", menys ens precuparà la "vida ideològica".
Però també tinc clar que a tots els agrada més un camp verd ple de ravenissa i roselles, abelles i papallones, pardalets i un cel blau, que un carrer gris, ple de cotxes i papers per terra, sense sol perquè unes finques altes i juntes ho impedeixen. És una mostra més de la contradictòria condició humana i de la feblesa d'una democràcia de 30 anys, que encara no ha vençut una dictadura de 36 anys.
3/3/08
Temps de mudança
Hi ha moments a la vida que són de canvis, de mudances, i amb ells apareixen les incerteses per allò que vindrà. El problema és que inevitablement anar avant implica canviar, en ocasions més del que ens agradaria, i defugir-ne és tindre por a la vida.
La por, com deia el meu avi Silveri, és lliure, certament, però la veritat és que no ens deixa viure si és ella la que mana. Així, que no ens queda més remei, que fer el cor fort i empentar eixa por cap a fora d'un mateix, i mirar avant i caminar cap a l'esdevenidor amb confiança d'encertar-la. Si no, ja vorem que farem eixe dia. Mentre anirem avançant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)