Fa anys que conec La Vall de Gallinera i enguany és la primera vegada que veig les flors dels cirerers. Abans sempre havia arribat tard o massa prompte, i enguany, per accident, quan ja no les buscava, les he trobat esplèndides, com floquets de neu enganxades a les branques dels arbres. No cal que afegeixca res més. La naturalesa quan esclata en la primavera cal vore-la, no escriure-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada