Hi ha moments a la vida que són de canvis, de mudances, i amb ells apareixen les incerteses per allò que vindrà. El problema és que inevitablement anar avant implica canviar, en ocasions més del que ens agradaria, i defugir-ne és tindre por a la vida.
La por, com deia el meu avi Silveri, és lliure, certament, però la veritat és que no ens deixa viure si és ella la que mana. Així, que no ens queda més remei, que fer el cor fort i empentar eixa por cap a fora d'un mateix, i mirar avant i caminar cap a l'esdevenidor amb confiança d'encertar-la. Si no, ja vorem que farem eixe dia. Mentre anirem avançant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada