Ahir en un míting de Compromís actuava Pau Alabajos, i una de les cançons que va interpretar em va impactar especialment. No sé si Baldo arribarà el 20-N a Madrid, però si arribara seria, com es va dir ahir al míting, per tots aquells utòpics, idealistes, ingenus que han lluitat durant anys defenent un País València sense complexos de ser país i de ser valencià, de progressar socialment i en llibertats. Els meus pares, els meus tios i gent com ells que no contents amb el que hi havia van crear empreses, escoles i caixes, per construir el país que els agradava més i en valencià. Gràcies a tots ells utòpics, idealistes, ingenus.
Escolta: Utòpics, idealistes, ingenusUtòpics, idealistes, ingenus
D’acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s’afona sota els nostres peus.
D’acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.
D’acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l’acció.
D’acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l’esperança i seguim avançant.
Pau Alabajos
2 comentaris:
Els meus pares, els meus tios i gent com ells... se m'unfla el pit d'orgull llegint això. Són els meus herois de tota la vida. Gràcies també de part meua, utòpics, idealistes, ingenus!
Es un orgull estar al costat de tota eixa gent i compartir eixe il-lusións
Publica un comentari a l'entrada