Arbres de Nadal i ferreteria on-line

El suplement Dinero de La Vanguardia d'aquest diumenge tenia coses interessants. Per una banda Fernando Trias de Bes parlava del bescanvi 2.0 i com un sistema antic, com l'intercanvi d'objectes, amb internet, pot convertir-se en un negoci per les seues possibilitats de difusió dels objectes més enllà de l'abast d'una botiga en un carrer concret. Em va divertir molt el negoci muntat per un tal Scott Martin que, als Estats Units, recull els arbres de Nadal després de les festes, els planta i els cuida durant un any, i els torna a vendre al mateix propietari, si aquest ho vol. Conserva viu l'arbre i a més dóna un servei. Genial. Quants negocis podem crear de les escombraries? Per les tones que generem deuen ser molts.

Una altra cosa interessant era la reflexió de Núria Beltran, directora gerent d'Escodi sobre la falta de prestigi que sol tindre el comerç, especialment el menut, però com d'importants són les grans marques comercials. Per a Beltran, com en el conte d'Els tres porquets, aquell que està ben preparat pot evitar que el llop-crisi li tombe la casa a terra. L'exemple era un altre article de La Vanguardia: Bricmania. Un ferreter de Montmeló que, apasionat d'internet, havia montat una web de comerç electrònic i havia ampliat de manera important el seu mercat i negoci.

Exemples de com la imaginació ens permet sobreposar-nos a les dificultats