Dia de notícies agredolces

Avui és un dia de notícies a tota plana als diaris, importants, de les que marquen un abans i un després. I de les que t’acabes cansant per excés de comentaris. D’una banda, ETA ha anunciat l’abandonament de la lluita armada. Això és una molt bona notícia, especialment enmig de les males notícies econòmiques que ens envolten quotidianament. Però ho seria més si ETA no ens hagués desil•lusionat altres vegades amb treves que no ho eren del tot, i si allò que anomenen esquerra abertzale haguera fet una condemna clara i contundent de la violència terrorista. Així doncs és una bona notícia a mitges, de la que haurem d’esperar les certificacions posteriors que només ens donarà el temps. És el principi d’un final que tots els colors del verd es mereixen.

Per altra banda, el dictador de Líbia ha sigut assassinat pels rebels que es van alçar en armes contra ell i el seu règim, i que ha convertit el país en una guerra civil. Aquesta notícia és important pel punt d’inflexió que marca, però que això signifique la pau i la llibertat a Líbia és una altra cosa. Això és més difícil que assassinar un dictador.

Però la notícia destacada per a mi és la reunió entre el president de la Generalitat i l’Associació de Víctimes de Metro 3 de Juliol. Cinc anys han hagut d’esperar per a què un president, diferent d’aquell que els hauria d’haver rebut, els haja obert les portes de la Generalitat. El govern de la Generalitat mai ha volgut escoltar veus discordants en aquest tema, només ha volgut tapar-ho. El nou president Fabra ha fet el gest de rebre, però no el de qüestionar-se si es pot fer alguna cosa més. Sembla que els han rebut, els han escoltat, però segueixen en la seua cantinela d’haver fet el que calia i que no cal revisar ni millorar res. Un gest, però insuficient.