10 anys de l'atemptat de 11-S a Nova York

Sempre recordaré els carrers buits de Morella, cap a les 15'30h de la vesprada d'un dia com avui de fa ara 10 anys, on només s'escoltava el que deien els televisiors dels bars del carrer Blasc d'Alagó en les que eren les meues primeres vacances d'un mes sencer. Era un contrast estrany la buidor de gent i la saturació de so televisiu. En vore les imatges vaig entendre l'elevació del volum, innecessari per l'absència d'altres sorolls. No podia ser allò que veia, no ho acabava d'entendre: un gratacel en flames per impacte d'un avió, i després dos gratacels en flames, i, de sobte, s'enfonsava un gratacel i darrer ho feia l'altre. Es repetien les imatges una i altra vegada. Els informatius del migdia s'havien hagut d'allargar per cobrir la notícia en directe. Una notícia per a la què ningú estava preparat. Seria als informatius de la nit quan ho acabaria d'entendre en tota la seua dimensió. Com alguns deien ja aquell dia, el món ja no seria el mateix i així ha sigut.

Sempre associaré l'atemptat de les Torres Bessones al silenci de Morella. Sempre vincularé la gran Nova York i la bonica i senzilla Morella. Contrastos de la globalització.