Plantarem cara

Ahir vaig trobar-me la notícia d'un entrenador de futbol que no volia seguir amb una roda de premsa perquè no li deixaven parlar en català. L'entrenador és aragonés, de Mequinensa, un poble d'Aragó que parla català. L'entrenador havia contestat en castellà les preguntes que li havien fet en castellà. L'entrenador, que entrena el Girona, va voler contestar en català una pregunta que se li va fer en la seua llengua. Els periodistes que seguien la roda de premsa a Osca no van deixar-lo parlar.

Ja fa molts anys que la Constitució permet l'ús del català (valencià, balear, el que vullgueu, també el gallec i el basc), però encara està per vore que determinats espanyols entenguen el que vol dir llibertat, respecte, riquesa lingüística, que són drets constitucionals. Ja fa molts anys que aguantem, que esperem el seu canvi, l'evolució de determinada tropa. Ens estem cansant de repetir el mateix.

He trobat que Carles Capdevila, director del diari Ara, explicava perfectament el que jo volia dir referent a la notícia de l'entrenador de futbol. Així que ací teniu el text, que ja és la segona volta que el publica.

Sempre plantaré cara

Vaig publicar aquest article a l'ARA, amb el títol Gent normal i problemes reals l'endemà que Mariano Rajoy hagués dit que no era normal parlar català al Senat i que aquest no era un "problema real". El torno a publicar ara i aquí en suport de Raül Agné, que va acceptar respondre les preguntes que calgués en castellà però reclamava el dret a fer-ho també en la nostra llengua als periodistes gironins

CARLES CAPDEVILA

Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals. I sempre, però sempre, plantaré cara.