Zero responsables (una crònica amb retard)

Vaig tindre la sort d’agafar una de les últimes entrades per al dijous dia 8, després de comprovar que el tràfic d’influències ens havia deixat als pacients-espectadors-que-fan-cua sense quasi opció. Un error això de deixar disponsible només un 18% de l’aforament per a finestreta. Entenc que tots voliem vore-ho, però segur que n’hi ha altres sistemes, com penjar un vídeo a youtube.

L’obra fa una crítica al saqueig de gent com el “Bigotes” mentre no s’inverteix en seguretat al Metro, critica el “Què bonica està València!” que no veu les mancances dels serveis públics, critica també la connivència de l’administració de justícia amb el poder establert. Destaca la indolència del ciutadà que no vol complicar-se la vida fent costat als familiars de les víctimes, i remarca el silenci de Canal 9 i el debat intern de qui voldria explicar-ho i s’ajuga el jornal.

M’agrada molt l’escena que reflexa el procés seguit per l’associació de víctimes, que ha vist com la comissió parlamentària primer, l’administració de justícia després i la societat en general finalment, anaven tancant totes les portes a un aclariment dels fets i una assumpció de responsabilitats, per deixar-los abandonats en el silenci i l’abandonament més absolut. De fet, jo hauria posat eixa escena al final de l’obra perque és molt més impactant que el final triat.

De l’escena de Camps ja n’ha parlat la premsa. I supose que en seguirà parlant quan determinada sèrie de Canal 9 o determinat personatge desaparega. Ai tu, valent Pep!