"La felicitat és no tindre caps i anar a peu al treball" (Inocencio Arias dixit). Si a més, pel camí al treball n'hi ha alguns arbrets i pardalets piulant, ja és la llet. Estic d'acord. En aquest món de concentracions, embusos i estress, poder treballar al teu ritme i al teu criteri després d'estirar les cames és molt agradable.
No obstant, podem posar-li pegues. No puc evitar-ho. Sé de qui és el seu propi cap i va a peu al treball, però és completament feliç perquè té la dona malalta de càncer. A més, els nostres avis i besavis han anat a treballar a peu, perquè no tenien carro, i de vegades molt lluny, per llaurar o vendre coses, i tampoc era per a tirar carcasses.
A vore si ho arreglem: la felicitat és no tindre caps i anar a peu al treball, sempre que aquest estiga prop, es faça assegut i ens agrade.
Deixem-ho estar així.
No obstant, podem posar-li pegues. No puc evitar-ho. Sé de qui és el seu propi cap i va a peu al treball, però és completament feliç perquè té la dona malalta de càncer. A més, els nostres avis i besavis han anat a treballar a peu, perquè no tenien carro, i de vegades molt lluny, per llaurar o vendre coses, i tampoc era per a tirar carcasses.
A vore si ho arreglem: la felicitat és no tindre caps i anar a peu al treball, sempre que aquest estiga prop, es faça assegut i ens agrade.
Deixem-ho estar així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada