Aquest matí quan anava cap a la feina, parada a l'embús de cada dia, s'ha acabat de fer de dia i aleshores ho he vist: havien plogut gotetes. Durant la nit havien caigut unes gotes menudes, menudes com el cap d'una agulla de cap rematada amb perla, i s'havien secat deixant una subtil petjada sobre el vidre, net de feia dos dies, del parabrises del meu cotxe. No havien fet cap soroll i el seu rastre era quasi imperceptible. Intrascendent i alhora real.
No les he recordat fins que he tornat a agafar el cotxe en acabar de treballar, quan unes altres gotes, més grans però indecises pel que feia a la seua intensitat, han substituït les gotetes seques de la matinada. I ara escric açò, intrascendent però abellidor, mentre altres gotes, d'intensitat variable, m'acompanyen amb el seu so fosc quan es deixen caure sobre el fibrociment del celobert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada