Gràcies (o per culpa) del cicle de cinema en valencià de les universitats valencianes en les últimes setmanes he vist més pel·lícules al cine que habitualment: o siga dues, quan normalment, vaig de tard en tard.
La primera Cassandra's Dreams, de Woody Allen, està ben feta i manté la tensió. Em va recordar Match Point, del mateix director, perquè sembla que ser ric està inevitablement vinculat a algun pecat inconfessable. Jo sabia que per a ser ric calia furtar, però que calguen altres coses... encara que ben mirat, ja que t'empastres...
La segona és d'aquelles pel·lícules que t'entrenen si ets xafarder, si t'agrada que et conten la vida d'altres, encara que siguen com la teua: Barcelona (un mapa). Una pel·lícula de Ventura Pons, que ha superat aquella etapa primerenca de pel·lícules més xorres que lloables, i que amb títols com La Vida abismal o Anita no perd el tren, fa un cinema de veritat.
La tercera no va poder ser "Irina Palm", que tenia molt bona pinta, però espere que la pròxima "Taxista full" siga possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada