Ha plogut molt des de l'últim text penjat, han passat les festes i tots els seus embolics. De cop i volta s'imposa una temàtica: la rescissió econòmica. Encara que molts no s'ho pensaven, açò havia de passar. No es pot crèixer il·limitadament, no es poden explotar els recursos naturals indefinidament, els mercats es saturen un dia o altre. El creixement immobiliari s'havia d'acabar un dia o altre, perquè, encara que tots els dies algú necessita casa, no calia el ritme frenètic de constructor que s'estava portant. I d'ahí s'ha passat a molts altres sectors, sense comptar els efectes de les hipoteques arriscaes dels Estats Units i la seua compraventa posterior. Eixe ambient que predominava que calia gastar a mans plenes, comprant pisos carissims, altres per a especular, comprar televisors plans i montar cinemes a casa, gastar en viatges tots els mesos de l'any, caps de setmana, eixir molt a restaurants, comprar l'últim ipod i l'última wii... era una bogeria. I la bogeria no és un estat de salut.
Aquells que hagen aplicat la dita de "Qui guarda quan pot, menja quan vol", podran sobreviure. La saviesa popular és el resultat d'anys i dècades d'experiències, i de sobreviure a bogeries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada