Quants dies sense escriure! El motiu exacte ha sigut trobar el tema, d'entre les desenes de coses que diàriament m'agradaria contar. El col·lapse de l'abundància! Finalment he triat un a l'atzar. A vore si en els pròxims dies done eixida a la resta de coses que tinc al pap.
Un miracle s'ha produït al meu balcó. Una flor de Pasqua, que em regalaren l'any passat i que he mantingut -ací caic, allà m'alce- durant tot l'any, regant-la de tard en tard, i no fent-li ni cas, ha tingut el detall (o la poca vergonya, o la provocació) de "florir" amb les seues fulles roges, sense que jo haja fet res que no fora quedar bocabadada en vore-ho.
No és tan "perfecta" com les que venen a les botigues, però és la "meua" flor, que ha sorgit, possiblement, per "denunciar" la meua indiferència a les plantes del balcó. Al costat n'hi ha un únic gerani, que tampoc té vergonya, i que treu unes floretes roges fantàstiques cada tres setmanes, independentment de si té aigua, sol o vent. Gràcies a Déu, n'hi ha gent amb un humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada