10/12/07

S'ha perdut Alacant

Anit amb nocturnitat i traidoria la Generalitat va tallar l'emissió de TV3 des del repetidor de la Carrasqueta, i va deixar sense televisió en català les comarques del sud del País Valencià. No és un fet aillat, estrictament tecnològic. És l'actualització del Decret de Nova Planta. Aquell eliminava lleis i institucions valencianes. Aquest arrasa amb la llengua, la cultura, però també el paisatge, la indústria, de l'economia: destrossa de la costa plena d'edificacions que no tenen garantida l'aigua i que, en canvi, s'inunden quan plou, destrossa de la muntanya per a fer urbanitzacions, destrossa de la indústria tèxtil de l'interior i de la sabatera que no han rebut cap suport polític perquè es nega la crisi de la globalització, i destrossa dels drets dels treballadors aprofitant la poca formació, l'abundància de mà d'obra i la seua temporalitat.

No són coses aillades, és un projecte globla amb un únic objectiu: ¡Arriba España!

I en eixa "España", ja ens deixaren clar, "por justo derecho de conquista" que no ens admetien ni als valencians ni als demòcrates.

3/12/07

El color del Nadal

Quants dies sense escriure! El motiu exacte ha sigut trobar el tema, d'entre les desenes de coses que diàriament m'agradaria contar. El col·lapse de l'abundància! Finalment he triat un a l'atzar. A vore si en els pròxims dies done eixida a la resta de coses que tinc al pap.


Un miracle s'ha produït al meu balcó. Una flor de Pasqua, que em regalaren l'any passat i que he mantingut -ací caic, allà m'alce- durant tot l'any, regant-la de tard en tard, i no fent-li ni cas, ha tingut el detall (o la poca vergonya, o la provocació) de "florir" amb les seues fulles roges, sense que jo haja fet res que no fora quedar bocabadada en vore-ho.


No és tan "perfecta" com les que venen a les botigues, però és la "meua" flor, que ha sorgit, possiblement, per "denunciar" la meua indiferència a les plantes del balcó. Al costat n'hi ha un únic gerani, que tampoc té vergonya, i que treu unes floretes roges fantàstiques cada tres setmanes, independentment de si té aigua, sol o vent. Gràcies a Déu, n'hi ha gent amb un humor.