En record de les víctimes de les revoltes àrabs

El països del nord d’Àfrica i de l’Orient Pròxim viuen temps de revoltes, d’intents de canvi. Són països que han evolucionat en educació, però no en llibertats ni econòmicament. Alguns són països rics de diners i pobres de democràcia. Altres són pobres i tenen pocs recursos. Però sembla que tenen clar que així com estan ara no van a cap lloc, que els seus dirigents ja no els serveixen. I s’han animat a canviar, i ho han fet pacíficament, amb manifestacions públiques, amb sentades pacífiques, especialment a Egipte i Tunisia, on ha funcionat. A la resta encara segueixen intentant-ho.

(mapa de l'especial Revoltes al Món Àrab del diari Ara)

Em sorprenen aquestes revoltes pacífiques en països on les lleis s’imposen per la força. Són com una contradicció. Però possiblement són el signe del desenvolupament sociològic, de la superació de l’islamisme que tot ho regula. Revoltar-se pacíficament és el simbol màxim de la civilització. Ací a Europa sóm una civilització a la baixa, en tot això.

Plore per aquells que han mort intentant-ho, amb la seua il·lusió civilitzada, per la violència dels contraris, especialment a Líbia. Per cert, on són les dones líbies? No les he vist fugint per la frontera.