Joves, ancians i caixes d'estalvi

M’agrada llegir la premsa. Massa i tot, m’agrada. M’agrada saber les coses què passen al meu voltant, i m’agrada tindre la meua pròpia opinió al respecte. Tot i que, sovint, la meua opinió és minoritària. Molt minoritària. Em sent molt sola en les meues reflexions.

Ara mateix tinc diversos temes sobre la taula: l’assassinat de les caixes d’estalvi, el bestseller d’un avi francés de 93 que anima els joves a la revolta, els ancians japonesos que furten per a anar a la presó, i les revoltes dels joves de Tunísia i Egipte, entre altres països àrabs. No sé per on començar. Un poc d'ordre.

L'assassinat de les caixes d'estalvi.

L’assassinat de les caixes d’estalvi és un acte cruel. Les caixes varen nàixer sovint per a donar suport social o financer a escala local, perquè els bancs no estaven per la llavor. Durant anys, centenars en alguns casos, han invertit els beneficis en obra social, és a dir, en l’asil d’ancians, en la banda de música, en l’equip de futbol o de pilota valenciana, en actes culturals diversos, i, darrerament, en medi ambient, entre altres coses que no donaven diners però sí feien veïnatge. També han ajudat al botiguer del cantó i a la xicoteta empresa.

Les caixes d’estalvi han comés errors, però la seua filosofia originària sempre serà més civilitzada que la dels bancs, inventats per al benefici dels accionistes, per engrandir determinades butxaques, per finançar les grans companyies, aquelles que no saben quina cara tenen els seus treballadors, perquè els números no tenen cares ni sentiments.

Ara el govern de Madrid assassina les caixes en benefici dels bancs, que en aquesta crisi s’han equivocat tant o més que els altres. Un govern que era socialista acaba amb les institucions de crèdit més socials, en benefici d’aquells avariciosos que ens han portat on estem: en una gran crisi econòmica de la que no eixirem sencers. Genial idea: posar el ramat sota la vigilància del llop. Esperem que les cabretes de La Caixa hagen trobat la manera d'escapar-se de la boca del llop.

Indignes-vous!

Un ancià de 93 anys ha escrit un llibre a França cridant a la revolta. És evident la decadència d’Europa, si les revoltes ara les van a fer els iaios i no els nets, malament està la cosa. Stéphan Hessel ha fet un llibret menut de 32 pàgines amb plantejaments polítics i n’ha venut un milió d’exemplars a França, i no crec que siga perquè és baratíssim. Aquest senyor, que va estar a la resitència francesa i en un camp de concentració, sembla que ens recorda en base a quins plantejaments filosòfics, polítics i socials s’ha desenvolupat Europa com a societat civilitzada: llibertat, democràcia, formació, justícia social. Dit d’una altra manera: ensenyament gratuït, treball digne, jubilacions, sanitat, llibertat ideològica, instruments polítics a l’abast de tots, informació... Vos resulten conceptes reals o imaginaris? Semblen reals però en qualsevol moment van a desaparèixer com una bombolla de sabó, i segurament allò que anomenen “Els Mercats” tindran alguna cosa que vore.

Hessel proposa la revolta pacífica, recuperar els valors de la democràcia i defendre’ls de manera activa. Simplement. No cal inventar un altre sistema, simplement reafermar els valors cívics que, amb la seua sang, defeneren els nostres avis.

Els joves d’ací i d’allà.

On són els joves? Els de Tunísia, Egipte i altres països àrabs estan al carrer demanant justícia social i democràcia, després d'haver utilitzat les noves tecnolgies i les xarxes socials. Els europeus deuen estar al Facebook o al Twitter parlant de moda, de música i de sèries televisives que veuen a internet. Evidentment estic generalitzant, a tot arreu n’hi ha de tot. Però, personalment, m’impacta que els joves d’ací, tenint motius semblants de queixa (el problema del treball és general per als que han estudiat i per als que no, els polítics no resolen els problemes ni votant-los ni en les dictadures, etc.) no exterioritzen socialment el seu malestar. És possible que ho facen a nivell virtual, i això de vegades funciona, però , si fóra així, ens hauria arribat la notícia als que no estem a les xarxes socials. Si hagueren decidit protestar posant-se tots un barret amb un gira-sol al cap (per exemple) ho hariem vist, però només els hem vist quedar per a coses més estètiques.

Ancians lladres japonesos.

Un de cada quatre japonesos detinguts per lladres són ancians. Dit d’una altra manera, el 25% dels lladres detinguts al Japó són gent de la tercera edat. Què passa? Són tan misserables les pensions? No només això. Són pobres, sí, però a més estan sols. Si els detenen i els porten a presó tenen casa i menjar, estan atessos i fan nous amics. Trist però cert. No seria més fàcil que existiren llocs, tipus aparthotel, on pogueren instal·lar-se, dirigint-se als serveis socials, i on els donaren de menjar i atenció sanitària? En quin món vivim que només fem cas als Mercats i als lladres?