Memòries d'un beduí

Feia mesos que no entrava a comprar llibres a una llibreria. L'economia no està per a determinats vicis, com el de comprar llibres que després no trobe el moment de llegir. Així que he de resistir les temptacions. Però vespra del pont d'octubre vaig treure la targeta visa i vaig pensar: un dia és un dia!

Anava decidida a buscar tres títols concrets que no havia trobat a la biblioteca, però visitant les llibreries de "quan era jove" vaig trobar, en la segona d'elles, el llibre"Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados", de Jose Antonio Labordeta. Vaig pensar que seria una lectura interessant. Però no entrava en el pressupost. Finalment a la tercera llibreria vaig trobar els títols que tenia previstos.

Després d'uns minuts de dubte, de resistència a la temptació, quan ja tornava cap a casa, vaig acabar comprant el llibre de Labordeta i vaig començar a llegir-lo al metro, marginant els títols, més intel·lectuals, que m'havien portat a València.

L'he acabat en quatre sentades. Si vos agraden les interioritats del poder és una bona perspectiva, encara que només siga introductòria. És com una excursió amb motxila de les que el feren famós, una visió des de la distància de qui sap que és diputat de pas i no per a viure-hi eternament a qualsevol preu, i, possiblement per això, és una visió de vegades trista. De les notes preses, una cita:

Su señoría se sintió siempre ajeno a toda la parafernalia de la Villa y Corte [...], y como beduino monegrino se pasó ocho años[...] viendo, asombrado, la caída de tipos combativos y defensores de sus ideologías, mientras ascendían los obedientes, los lameculos y simplones [...] (p.14)