El jardiner fidel

No sabia de què anava la pel·lícula. Coneixia el títol i algú, segur, me n'havia parlat. Però per alguna raó no l'havia anotat en la llista d'històries a conèixer. A més el títol, raó per la qual sovint m'enganxe a un llibre o pel·lícula, em semblava massa tou per a tindre algun interés. Però a meitat de pel·lícula he recordat que tenia un blog, i no he pogut evitar deixar-ne constància.

Supose que coneixeu la història. Comença com una història xic-troba-xica i acaba denunciant la indústria farmacèutica i l'animalitat del poder. El nostre món desenvolupat es sustenta sobre el subdesenvolupament d'altres llocs, desgraciadament. Sembla que no n'hi ha un altre sistema. I no només el nostre benestar és injust, sino que, a més, el poder usa la violència més bèstia per a sobreviure immutable. Eixa animalitat és la mateixa dels narcos a Mèxic i de la màfia arreu del món.

Quan l'ésser humà evolucionarà suficientment per a deixar de ser animal i esdevenir persona? Quants milers d'anys portem preguntant-nos-ho? Serviran d'alguna cosa els estats dels països desenvolupats, cada volta més febles, davant eixos poders violents? Quin món deixarem a eixos nadons i xiquets a qui avui ens agafem a eixes mans menudes i tendres?

Vaig a vore si ho arregla el capità moro, o no podré dormir avui.