20/6/10

Ens hem quedat sense caixes de pes

Els valencians i valencianes seguim endavant en eixa cursa intensa cap a l'hecatombe final i l'extinció definitiva. Fa 300 anys varem perdre els Furs i tota l'estructura administrativa de l'època. La desparició de la llengua és lenta però continuada: es dificulta el seu ensenyament, l'ús a ràdios i televisions, no n'hi ha premsa en paper i escasa de virtual, no es potencia en la música... i, per si de cas, es retallen les subvencions a les bandes de música!! I ara amb la crisi arriben a les últimes estacions: atur més alt de l'Estat Espanyol, major fracàs escolar, desapareix la indústria, l'agricultura i la ramaderia no alcen cap fa temps...i tenim el territori ple de pisos per a vendre, alguns de pèsima qualitat.
Per si de cas podiem alçar cap utilitzant capitals propis, encara que foren de Bancaixa i la CAM, ja s'ha encarregat el PP (una volta més!), amb la connivència del PSOE i l'empresariat local, d'enviar les caixes a fer la m... millor dit, les ha enviat a Madrid i a Astúries. Ara tots se'n lamenten. Però mentre s'ha pogut fer una fusió en clau valenciana (entre les dues caixes, o d'alguna d'elles com a cap d'alguna agrupació) ningú ha fet el suficient per aconseguir-ho. Cadascú s'ha preocupat del seu corralet i ningú ha pensat en valencià.