Acabe de llegir un llibre que m'ha recordat una altra lectura anterior per algunes similituds. Tots dos textos han sigut escrits per dones magribines, totes dues parlen d'homes masclistes a més no poder, de costums ancestrals injustos, de tradicions a les que no s'adapten. Totes dues parlen dels canvis de les societats nordafricanes des de mitjan s.XX, i de com elles canvies a més velocitat del que el seu entorn espera. Però són dos històries diferents.
En L'últim patriarca Najat El Hachmi parla de l'emigració de Marroc a Catalunya, experiència que accentua més encara els canvis i les contradiccions en les persones que la viuen.
En L'ametlla. Memòries eròtiques d'una dona musulmana els canvis socials s'expliquen paral·lels a les experiències arran de pell.
En tots dos casos, la narració enganxa com els contes que són contats. I en tots dos casos hi ha una un ús dels adjectius i unes descripcions diferents a les nostres, encara que hagen sigut llegides en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada