No sé si s'escriu així, perquè el meu imperfecte anglès està ja rovellat. Però diumenge coincidiren dos fets únics a l'estat espanyol: una marató televisiva que recapta milions d'euros tots els anys i una consulta popular sobre la independència. Això només passa a Catalunya.
D'una banda, una marató que durant anys ha generat confiança en la seua funció i implicació en una societat que aprofita qualsevol cosa (bingos populars, berenars, activitats esportives o culturals, etc.) per a recollir diners per a la investigació mèdica. La marató de TV3 ret comptes al cap de l'any i explica aquells resultats que s'obtenen per a millorar la vida dels malalts. Això fa que cada any siga més la gent que s'implica, perquè saben que qualsevol cèntim, per insignificant que semble, contribueix a fer un món millor.
Per altra banda, la consulta sobre la independència s'ha fet amb debat i normalitat, sense histèries ni escarafalls, sense violència, amb civisme. Es podrà estar d'acord o no amb la proposta, però això s'explica, es raona, es debat, es fa com ho haurien de fer sempre les persones, no com els animals. Tot i això n'hi ha hagut gent que no li ha semblat bé. El que no tinc clar és si els molestava l'independentisme al carrer o el civisme de la societat consultada. O, pensant mal, totes dues coses.
Ho oblidava. Volia haver escrit sobre l'editorial dels periòdics catalans en defensa de l'Estatut. Impresionant bona idea. Serena, coordinada, sorprenent... el seny català, aplicat ara a una petició que Catalunya, en general, té més clara que la independència. Si els de sempre tampoc ho poden acceptar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada