28/10/09

Encara n'hi ha bona gent

Una notícia apareguda ahir a La Vanguardia em va cridar molt l'atenció. Una dona busca una altra que, sense conèixer-la de res, li va dir fa un temps, mentre anaven en l'autobús, que es fera una analítica amb determinats paràmetres. Com a conseqüència d'això se li va detectar un tumor d'hipófisi en un estat inicial, va ser operada i va evitar, d'ací uns anys, que la seua vida es deteriorara lamentablement.

La història crida l'atenció perquè sembla fruit de la ficció. Una dona, que no coneix de res una altra, l'avisa d'una malaltia que els metges haurien tardat mesos o anys en detectar, i li salva la vida. Sembla increible, perquè la història inclou un important grau de generositat, per dir-ho a l'altra dona, i de professionalitat o experiència acumulada, per ser capaç de vore el que a simple vista no es veia.
Ahir vaig pensar que els miracles existeixen, i els seus ingredients són bondat i faena ben feta. Llàstima que no estiguen de moda.

1 comentari:

Clara ha dit...

no és només una qüestió de moda, és també una qüestió de creença, de fe, de confiança. La dona curada hi va creure des del principi.