12/6/09

Msn, flickr, facebook, tuenti, twitter...

La llista es pot allargar tant com vullguem, en funció de si estem a l'última moda d'internet o no. Ja fa temps que volia escriure sobre aquests temes i m'he decidit en llegir un article de Xavier Vidal al Blog dels oients de RAC1. Com he arribat a eixe blog vos ho contaré un altre dia.

L'article parla de la Mineria de dades o data minig, que és una tècnica de recollida massiva de les dades que anem deixant a la xarxa quan ens apuntem al facebook, quan ens afegim a una llista de distribució, o quan demanem informació sobre un producte, per posar alguns casos. Temps arrere el mateix Vidal avisava del perill del facebook, que està molt bé per a trobar gent, però que, com tot a la vida, n'hi ha qui ho aprofita per a utilitzar les teues dades per fer mal i, a més, facebook no et permet eixir de la seua xarxa fàcilment.

És evident que Internet té molts avantatges com la difusió immediata de la informació arreu del món... electrificat i amb telèfon. I també permet comunicar persones amb interessos comuns en bones causes que d'altra manera no podrien. Però mentre això passa, n'hi ha gent que pensa en controlar-nos i gent que ho utilitza per a fer maldats.

Vos recomane que no sigueu del tot sincers amb la xarxa. Ens estan vigilant, especialment a aquells que no ens adaptem a determinats estandards.

No volia enrotllar-me tant, però el tema em recorda a una cançó de Miguel Ríos, Amor Cibernético, escrita als anys 80 i on parlava d'una relació personal a través de l'ordinador, que no era possible perquè la xica dels seus somnis "vive natural, vota ecologismo radikal, y odia hasta el transistor" i no es connectava. Doncs això.