Xavier Sala-i-Martín és un economista català que treballa a la Universitat de Columbia i a la Pompeu Fabra. És famós també per les seues americanes de colors i per la seua vinculació al Barça. Ell no és dels economistes que els agrada fer prediccions i considera que la seua faena és com la del metge: sanar el malalt i no predir quina malaltia patirà. No sempre estic d'acord amb els seus plantejaments, perquè ell és liberal i considera, per dir-ho fàcil, que el mercat ho arregla tot i, a la vista està, que el mercat pot tindre coses bones, però que es pot desbocar si no n'hi ha un estat, preferiblement eficaç, que controle el mercat.
En el que sí que estic d'acord és en el seu anàlisi de la crisi econòmica a Espanya i en la seua proposta de respecte l'atur . Per a ell la crisi espanyola és la de la bombolla immobiliària, i no la dels bons tòxics dels EUA, on l'activitat econòmica pot moure's en diversos sectors per a tirar avant, mentre ací la rajola pesa molt en el PIB. Superar la rajola no és tan fàcil, com superar una crisi financera quan tens sectors industrials i de serveis potents. Respecte a l'atur, ell proposa que es faça com a Dinamarca on els aturats cobren... per formar-se. I el temps d'atur es converteix en un temps d'actualització o reciclatge professional, per a poder millorar o canviar de feina amb facilitat. Es protegeix el treballador, donant-li eines per a mantindre's actiu, i no es protegeixen els llocs de treball, que han d'evolucionar al ritme dels canvis econòmics.
En una entrevista que li van fer a RAC1, (dijous 30/4/09, 17h, per si voleu descarregar-vos l'arxiu) em va cridar l'atenció una frase. Li van preguntar sobre la reforma del mercat laboral i de contractes i ell vingué a dir que a Espanya per superar la crisi havien de canviar moltes més coses que els contractes, calia un canvi profund de mentalitat en tota la societat, per a què es començara a valorar la formació contínua, la mentalitat oberta i la capacitat d'adaptació al canvi. Va posar l'exemple dels informàtics que van estudiar fa 20 anys, que s'han hagut d'adaptar a una revolució que no somiaven quan estaven a la facultat. I això és extensible a tots els sectors productius. Els comerciants, els lampistes o els llauradors també han vist evolucionar sempre els instruments, els productes i els gustos dels seus clients. Els que s'adapten superen les crisis, els que s'enroquen en determinades postures acaben perdent els clients.
Un canvi de mentalitat és la solució de la crisi a Espanya. Quasi res després del resultat de les eleccions, especialment al País Valencià. Que no siga res!
