Un enginyer de camins anomenat Joan Olmos ha escrit, al diari El Pais, un article sobre la nova ampliació del port prevista i les conseqüències que tindrà en l’entorn, a nivell de transport . Comenta l’expert, que s’ha acceptat l’ampliació del port sense tindre en compte les conseqüències de tot tipus a llarg plaç, ni els inconvenients a nivell ecològic que planteja. El subtítol de l’article és molt explícit: “Seguim ancorats en plantejaments de desenvolupament dels anys 60”. És a dir, es fan grans obres per a benefici de determinats empresaris i constructors, sense tindre un model de ciutat a mig i llarg plaç, on s’hagen calibrat els pros i els contres de cada rajola que es pose, ni els efectes sobre el dia a dia dels seus habitants.
Desgraciadament no només estem als anys 60 en plantejaments urbanístics. Al País Valencià la crítica que Berlanga feia en “Benvingut Mr. Marshall” encara no s’ha entés. La majoria de valencianes i valencians, i molt em dol açò, encara es deixen enlluernar pel primer Mr. Marshall que passa (siga Camps, l’America’s Cup o la Fòrmula 1). Amb quatre traques, dues inauguracions i algun sarao estan contents, i no són capaços de vore que si aplaudeixen la política d’aparador, ningú es preocuparà per les cues del centre de salut o les hores que es perden en les urgències.
Els polítics no han d’estar als carrers saludant i inaugurant, han d’estar als despatxos escoltant els tècnics i llegint els informes de les tendències socio-econòmiques per a avançar-se a les noves necessitats socials. O és que un bon mecànic és aquell més amable amb els clients i no el que resol abans i millor els problemes del cotxe?
Desgraciadament no només estem als anys 60 en plantejaments urbanístics. Al País Valencià la crítica que Berlanga feia en “Benvingut Mr. Marshall” encara no s’ha entés. La majoria de valencianes i valencians, i molt em dol açò, encara es deixen enlluernar pel primer Mr. Marshall que passa (siga Camps, l’America’s Cup o la Fòrmula 1). Amb quatre traques, dues inauguracions i algun sarao estan contents, i no són capaços de vore que si aplaudeixen la política d’aparador, ningú es preocuparà per les cues del centre de salut o les hores que es perden en les urgències.
Els polítics no han d’estar als carrers saludant i inaugurant, han d’estar als despatxos escoltant els tècnics i llegint els informes de les tendències socio-econòmiques per a avançar-se a les noves necessitats socials. O és que un bon mecànic és aquell més amable amb els clients i no el que resol abans i millor els problemes del cotxe?
