23/10/07

El feixisme que ens invadeix

La carrera electoral del PP els porta pel camí de la bandera, la seua España i a situar-se en els límits de la legalitat i el respecte. Ells no fan res mal fet, però gent que els segueix, i amb menys consciència dels límits legals i ètics, amplien el discurs del PP i les seues accions sobrepassant les barreres dels fonaments de la convivència. I a més, es fan les víctimes perquè els fan mal les idees diferents a les seues. Cadascú, per la part dreta, empenta un poc més, i al final de la cadena estan els violents que pinten seus de partits, associacions o agredeixen immigrants. Per a mi això és "kale borroka", però la policia i els jutges no apliquen la legislació pertinent en aquest casos, i les agressions van en augment.
Enfront no n'hi ha quasi ningú. Són pocs, perquè pel camí se n'han desanimat molts, i n'hi ha moltes causes per a atendre dins i fora de l'estat. A més, no n'hi ha autoritats que els acompanyen. Estan absolutament sols, ells i la seua utopia d'un món on el respecte i el diàleg, i no la violència i la crispació, siguen els eixos rectors. I la resta, no sap no contesta.

14/10/07

La Fira de Frankfurt de les meravelles

L'obertura de la Fira de Frankfurt, amb la cultura catalana com a convidada, em permetia vore a Joan Francesc Mira encantat de la vida, com un pare orgullós d'una filla fantàstica, encara que en realitat ell en siga el fill, i, per cert, fantàstic. Es veia content d'estar allí i de la cultura que representava, tot i que en altres moments és més pesimista. Però eixa era la primera meravella. A més, els valencians hi erem presents a la fira per mitjà d'alcaldes, artistes, escriptors i editors, i malgrat la "nostra" Generalitat. I la traca final, amb balanços bons de negoci per part de tots els implicats és una meravella redona, tot i que d'entrada, amb la polèmica provocada a la meseta i el pesimisme previ, no semblava possible. Sempre ens quedarà Frankfurt!

Menys banderetes i més política social

Sembla que darrerament l'únic problema d'aquest territori que m'ha tocat en sort són les banderetes, el respecte a la Constitució, els atacs a la monarquia... Em sembla indecent estar discutint dies i hores per qüestions simbòliques quan n'hi ha qüestions reals i quotidianes que fan patir la gent i que ningú resol: pensions de vídues de 300 euros, jornals de 700 euros per 40 hores setmanals, centres de salut amb pocs metges, centres d'especialitats amb pocs especialistes, llistes d'espera als hospitals amb poques infermeres, escoles en barracons, serveis socials desbordats, jutjats col·lapsats, gent sense casa pels preus que tenen... segueixc?

I la gent preocupada per la crema de fotos del rei, quan a les falles tots els anys es crema un rei, o una infanta o un príncep... i no passa res!

Una nova etapa

Fa uns dies no tenia res a dir, ara novament m'apeteix dir la meua. Però he canviat de casa. Abans estava a http://25dabril.bloc.cat/, però ara provaré aquest bloc a vore si es penja menys que l'altre. Les intencions d'aquell moment, segueixen siguent les mateixes. Les podeu consultar allí.
Foto de Ricardo Caballero (http://www.afondo.org)