L'obertura de la Fira de Frankfurt, amb la cultura catalana com a convidada, em permetia vore a Joan Francesc Mira encantat de la vida, com un pare orgullós d'una filla fantàstica, encara que en realitat ell en siga el fill, i, per cert, fantàstic. Es veia content d'estar allí i de la cultura que representava, tot i que en altres moments és més pesimista. Però eixa era la primera meravella. A més, els valencians hi erem presents a la fira per mitjà d'alcaldes, artistes, escriptors i editors, i malgrat la "nostra" Generalitat. I la traca final, amb balanços bons de negoci per part de tots els implicats és una meravella redona, tot i que d'entrada, amb la polèmica provocada a la meseta i el pesimisme previ, no semblava possible. Sempre ens quedarà Frankfurt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada