La grenya de Lucrècia ha obrat el miracle

Miracle! Miracle! La filla del Papa és santa!! Ha obrat el miracle!! Jo ho he vist i sentit, perquè les imatges no les creia, em semblava que era un miratge, un somni, una il·lusió, però no: és la grenya de Lucrècia que ha obrat el miracle.

El fet ha sigut el següent: Canal 9 (blau, bou o com vullgueu), eixa televisió al servei de les victòries electorals del PP, ha fet una notícia sobre la grenya de Lucrècia Borja, que ha vingut de Milà, i s'exposa al Centre de Cultura Contemporània Octubre!!! Canal 9 ha fet publicitat d'una activitat d'Eliseu Climent!!!

És un miracle de Lucrècia? Eixa dona que té llegenda de dona promíscua i malèvola, i que en realitat només fou un instrument més del poder polític del seu pare, una dona del seu temps, com el seu pare, formada i renaixentista, ara arriba a València, on mai estigué, i obra el miracle. No em calen beatificacions. Si ja em va semblar un personatge impressionant gràcies al llibre de Maria Bellonci, ara he arribat a l'èxtasi.

Gràcies als que fan la feina ben feta

L'altre dia llegia en un dominical que un articulista agraïa a una alcaldesa de Lizartza la seua valentia per a assumir el càrrec en una situació complicada com la seua, estiguen amenaçada per individus violents que diuen defensar el País Basc. Però el que em va cridar l'atenció era que ho dia amb una frase semblant a la següent: gràcies per alçar-se del sofà.

Regina Otaola no només s'alça del sofà, sino que ix al carrer i planta cara a la violència, posant en perill la seua vida i això és infinitament lloable. Consideracions ideològiques a banda, perquè del PP discrepe i molt, la frase "gràcies per alçar-se del sofà" s'ha d'agrair moltíssim a un fum de gent que no ix a les notícies si no és per una desgràcia o per una situació morbosa i espectacular. De la mateixa manera que Otaola defensa la legalitat vigent, ens agrade o no, amb la seua vida, n'hi ha molts polítics locals que treballen sense compensació econòmica, i de vegades de cap altre tipus.

Però no només polítics, sino també moltes altres professions i actituts vitals són un exemple "d'alçar-se del sofà" per a defendre una ideologia, per lluitar per una utopia, o simplement fer ben feta la feina que t'has posat a fer. No estic parlant de proeses espectaculars que omplirien pàgines de diaris, de webs o hores de ràdio i televisió, tipus Sarkozy. Estic parlant del sabater que arregla bé una sabata encara que això implique que el client tardarà més en tornar, del metge que atén amb paciència el malalt encara que tinga una cua de gent impacient esperant-lo, de l'obrer que fa ben feta la paret i li posa el material necessari per a què siga una obra consistent, del cambrer atent, del cuiner amorós, de l'informador amable situat en una finestreta... Fins i tot dels que aparquen bé encara que hagen de pegar 20 voltes o aparcar lluny de casa, dels que paren als passos de vianants, dels que no es colen en les cues...

En definitiva, vull agrair ací a totes les persones que fan aquest món més humà i menys animal perquè s'esforcen per ser correctes en la feina i el tracte amb els altres, encara que això no estiga de moda.